Alcover: entre la prosperitat i el bandolerisme
Durant els segles XVI i XVII, Catalunya va viure immersa en un període convuls marcat pel bandolerisme.
En aquesta època Alcover, impulsada per l’aparició dels paraires, menestrals que tenien com a ofici preparar la llana per al seu teixit, va viure una important transformació econòmica que va comportar la construcció d’edificis notables que el pas del temps no ha aconseguit derruir. Ca Cosme, l’Abadia o la Casa de la vila en són uns exemples visibles.
Però aquest moment d’esplendor i de canvis socials va coincidir, paradoxalment, amb l’auge dels bandolers que, més que uns simples lladres de camins, actuaven com a braços armats de grans famílies nobles, immerses en disputes per terres, poder i influència. La vila d’Alcover, situada en un lloc estratègic entre la costa i l’interior, envoltada de camins, passos de muntanya i masos dispersos, va esdevenir un dels escenaris naturals del conflicte.
Els enfrontaments armats, robatoris, segrestos i assassinats van marcar el dia a dia del poble. No era estrany que les autoritats locals es trobessin desbordades, i sovint els habitants es veien obligats a triar bàndol o protegir-se com poguessin. De fet, moltes famílies influents d’Alcover es van vincular directament amb un dels dos bàndols, convertint el poble en una petita plaça de guerra dins del gran conflicte que sacsejava Catalunya.
A Alcover els dos bàndols que a Catalunya eren coneguts amb els noms de Nyerros i Cadells van esdevenir Morells i Voltors.
