L'origen dels Morells i Voltors d'Alcover
Els bàndols de Morells i Voltors responien a dos dels cognoms més antics i importants de la vila d’Alcover. Ambdues famílies comptaven amb representants als càrrecs més importants del govern municipal, i es trobaven immersos en una aferrissada rivalitat pel control del terme. Les topades entre Voltors i Morells tingueren lloc prop d’Alcover i a la vila de Valls, on va ser sonada la baralla que van tenir un dia de mercat, el 29 de juliol de 1602.
Els principals capitostos foren en Miquel Morell i en Pere Voltor, els quals ben aviat van establir lligams amb altres bandolers catalans de renom. Les seves malifetes es van fer famoses ràpidament, i les autoritats maldaven per enxampar-los, doncs els resultava pràcticament impossible quan s’amagaven a les muntanyes de Prades. En Pere Voltor va actuar més decididament a la rodalia de la contrada, Reus i Montblanc; guanyant-se un temible adversari en el virrei de Catalunya, l’arquebisbe de Tarragona Joan Terés i Borrull, qui va precipitar la seva detenció el 1603.
Pere Voltor
Miquel Morell
Per la seva banda, en Miquel Morell va esdevenir successor d’en Perot Rocaguinarda, ja que un temps enrera havien establert amistat i havien delinquit conjuntament a la Conca de Barberà, Vic i Ribagorça. Especialment en Miquel Morell es passejava tranquil·lament pel nucli antic d’Alcover, ben segur de la força i el suport dels seus partidaris, fins que el 1613 el veguer de Lleida li va donar mort. La desaparició dels dos principals capitostos va significar la progressiva decadència d’ambdós bàndols, que no hem tornat a trobar en la documentació més enllà de 1620
Pai Català
Altres bandolers també van sorgir d’Alcover, com la quadrilla dels Roig o el Pai Català, tot i que la seva empremta a la vila va ser menor. El Pai Català, home violent que començà les seves malifetes amb en Pere Voltor, va crear la seva pròpia quadrilla per atacar poblacions catalanes, aragoneses i valencianes. Es va amagar a Xàtiva durant uns anys, portant una doble vida, fins que va ser reconegut i denunciat el 1609.